LA NOSTRA GENT. Manuel i Daniel González

Manuel i Daniel González, juntament amb la Yoli, la dona del Manuel, us obren les portes del Punt de Trobada, un bar restaurant del Papiol que ha destacat en els últims mesos per una iniciativa que ha revolucionat la memòria esportiva del poble (ens explica la seva història en Daniel). Som del Papiol de tota la vida, els tres som d'aquí de sempre. Fa sis anys que vam començar amb el Punt de Trobada amb una idea clara: obrir un bar restaurant d'ambient familiar, amb un servei ràpid i eficaç on s'hi pogués oferir des d'un entrepà per als treballadors que vénen a fer un mos fins a un paella, amb un menú assequible i amb una bona relació qualitat-preu.

El Manuel treballava al Suc de Pàmpol, la Yoli a les oficines d'una empresa i jo (Daniel) al departament de logística del diari La Vanguardia. Vam deixar les nostres feines i ens vam posar a treballar; la Yoli amb alguns moments de descans perquè ha tingut dos fills papiolencs: en Víctor i en Marc.

Som molt amants de l'esport. Ens agraden tot tipus d'esports (especialment, el futbol) i tenim diferents televisors que emeten esports quasi cada dia. El moment més important, perquè som culés fins a la medul?la, és quan juga el Barça. Però també passem els partits del Madrid, ja que tenim molt bons clients que són madridistes.

Tenim una clientela fixa, però ens ha sorprès la quantitat de gent que ha vingut a veure les fotos antigues que hem penjat al local. La idea de les fotografies va sortir del Manuel: decorar el Punt de Trobada amb fotografies d'equips del Papiol, de diferents esports i de diferents èpoques.

Actualment tenim més de 500 fotografies d'equips de futbol, bàsquet, handbol masculí i femení... S'hi pot veure a tothom.

La veritat és que ens ha sorprès molt l'èxit de la proposta. Va començar a córrer la veu pel poble i cada vegada venia més gent a deixar-nos les seves fotos. I després va començar a venir gent a veure-les.

Persones grans i petites que no havien entrat mai al Punt de Trobada, van decidir fer-ho per veure les fotos antigues dels amics i familiars vestits de curt.

He vist alguna persona gran plorant davant d'alguna de les instantànies. És realment emocionant, perquè t'adones que amb un petit gest, una iniciativa feta sense pretensions, hem arribat al cor de la gent.