Verd urbà

Els beneficis dels arbres en la història de la nostra cultura i societat va molt més enllà, que els mediambientals o les aportacions estètiques. Els valors aportats són innegables: simbòlics, associats a la nostra espiritualitat, a les emocions, o la seva utilització com recurs en innumerables activitats humanes, formant part en la construcció de la nostra civilització tant material com cultural.
Per tot això la plantació i posterior gestió no hauria de ser una rutina, sistematitzada, sense més justificació que el costum o la imitació.
Més enllà de la nostra relació històrica, en l’actualitat, i més en un context d’espais urbans, ens aporten 

Beneficis ambientals

  • Regulen la temperatura (ombra, transpiració, patrons del vent) i la percepció d'aquesta.
  • Redueixen la vertebració del soroll, minimitzant la contaminació acústica i amb l'efecte de barrera que exerceix la capçada dels arbres.
  • Milloren la qualitat ambiental: filtre de partícules, depuració de l’aire: l’eliminació de contaminants atmosfèrics com ara l’ozó (O3), el diòxid de sofre (SO2), el diòxid de nitrogen(NO2), el monòxid de carboni (CO) i aportant oxigen (O2) reduint el carbònic (CO2) mitjançant la fotosíntesi.
  • Milloren les característiques de l’aigua de pluja i redueixen l’aigua d’escorrentia. L’arbrat afavoreix la retenció de l’aigua de pluja en el subsòl i el seu aprovisionament com a recurs hídric subterrani, compensant els problemes de drenatge associats a l’increment de sòls impermeables a l’espai urbà.


Beneficis socials:

  • Millores en la salut de les persones
  • Generació d’espais de trobada i relació, sovint inter-generacionals.

Beneficis sobre el paisatge urbà:

  • Qualitat de l’espai públic: variació de colors i formes, trencant la monotonia de l’espai edificat, millorant la percepció estètica de la vila o ciutat i augmentant la seva habitabilitat.

Els arbres fan habitables les ciutats, fan de les ciutats un entorn més adient als humans. Però els carrers de les ciutats, no són un hàbitat propici pels arbres, plens de condicionants inusuals, que encara que tingui la capacitat de viure, fan que afecti la seva qualitat de vida i el seu desenvolupament.

Redacció del Pla d'Esporga

L’any 2021 es va redactar el Pla d’Esporga del Papiol, a través d’una subvenció de la Diputació i el va elaborar un enginyer tècnic agrícola.
Es va obtenir un document amb les dades, i la proposta de gestió de l’arbrat, especialment tipus i freqüència de poda per espècie, carrer o espai. Així com propostes de millora dels espais urbans, siguin en la gestió o alternatives de substitució.

Criteris actuals d'esporga

Actualment els arbres no s’esporguen, només talls de branques seques, malaltes o que puguin produir inseguretat o afectació amb altres elements (cablejat, façanes, enllumenat, senyalització, etc.). En alguns casos es retallaran per donar forma, o reduir la copa per adequació a l’espai existent, sense talls en branques estructurals, només per temes de sanejament o seguretat.

Només es poda si hi ha raó de poda

Els criteris actuals es basen en la seguretat (eliminar branques seques, trencades o perilloses), la salut de l’arbre (netejar branques malaltes, creuades i evitar ferides), la formació de l’estructura (guia el creixement dels arbres joves i corregir els vells) y l’adequació a l’entorn (evitar interferències amb infraestructures i espais públics). El moment ideal sol  ser a finals d’hivern o principis de primavera, quan l’arbre està en repòs, però les podes de seguretat es poden fer en qualsevol època de l’any.

Darrera actualització: 22.10.2025 | 12:49