Inicis de segle XX
Cal Girona és, sens dubte, un dels edificis més ben conservats del Papiol dins de l’arquitectura popular del canvi de segle, mostrant en tota l’estructura una sèrie d’elements compositius i decoratius de l’arquitectura premodernista.
L’edifici s’estructura en dos cossos, un d’ells més alt, que fa cantonada amb el carrer del Carme, alçant-se com a torre-mirador, coronant-se amb una teulada piramidal punxeguda i coberta de ceràmica vidriada verda i vermella. Esdevé, doncs, un referent paisatgístic indiscutible del municipi.
Estructuralment, en destaquen la tribuna i la galeria del pis superior, amb finestrals d’arquets de mig punt entre columnes. Els elements decoratius de finestrals i balcons són de tipus eclèctic i inclouen columnes i pilastres amb capitells ornamentats amb motius d’animals, flors i fulles. Es localitzen altres elements decoratius també rellevants, com són filigranes amb inicials, un medalló coronat i diferents personatges.