Monument al vi
El Monument al Vi està ubicat al lloc on l'any 1870 hi havia Cal Gaju. On després hi va haver la taverna de Cal Pota Xena o Cal Jofre i, més endavant, la Taberneta de Cal Roig.
El monument es va inaugurar l'any 1972 amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia de Mérida, copatrona de la població. L'estructura de fusta per on ara s’emparra el cep comptava amb l’antiga premsa de gàbia de Can Sardà, una masia de petites dimensions situada al nord-oest del poble i enderrocada a mitjans del segle XX.
L'any 2021, l'equip del Museu del Papiol va portar a terme una actuació per rehabilitar aquest espai: hi va col·locar una nova premsa, cedida per la família Nubiola, i va incorporar estris del treball de la vinya, com coves, portadores per traginar el raïm, semales de fusta per carregar les portadores, arades per llaurar els camps, aixadelles, arpiots o fangues. Completa aquest entorn un mural realitzat per l'artista local Elisa Capdevila, pintora i muralista.
El Monument al Vi és un homenatge al nostre passat vitivinícola. Els ceps, juntament amb les oliveres, configuraven el paisatge agrícola del Papiol de secà; d’aquí que sovint es relacioni el topònim del poble amb els mots "pa”, “vi” i “oli".
Moltes masies del Papiol van destacar per les seves explotacions. És el cas de Can Maimó (documentada com una vil·la en temps dels romans), que disposava de sis cups de gran envergadura; o de Can Monmany, situada a l'antic terme parroquial del Papiol, als peus del Puig Madrona. Al Papiol també s’elaborà cava a la masia de Can Canals, que comptava amb dos cups i cellers, així com maquinària antiga que permetia elaborar cava comercialitzat sota el nom “Champagne J. Canals”.
El papiolenc Pere Amigó i Arús de cal Milet va portar el cep americà al Papiol. El van empeltar amb xarel·lo o macabeu, els ceps més cultivats al nostre terme, com la garnatxa i el picapoll, una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses.
El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al nostre poble.
Però a finals del segle XIX la plaga de la fil·loxera va afectar els conreus del nostre poble, així com els de la resta del Principat, i el cultiu de la vinya va anar molt a la baixa.
Actualment, algunes famílies del Papiol segueixen realitzant vins de qualitat i apostant per noves collites.
