La Sala Gran
La Sala Gran és un edifici industrial d’una arquitectura singular amb una nau a la planta baixa destinada a magatzem i reservant la primera planta com a residència (la Sala Gran). Construït per Francesc Argemir l’any 1662, consta de dues plantes de 400m2 cada una, completament independents, d’ús i d’accés. La façana principal, amb una composició simètricament ordenada, destaquen a la planta baixa els arcs de les portalades que recorden els de les masies, mentre que a la planta superior les finestres i la balconada recorden les dels palauets renaixentistes. A l’interior, la planta baixa està estructurada per una volta de ferradura que recorre la totalitat de la nau, amb un aspecte de gran magatzem. La part superior és completament diàfana, ja que no es va executar la distribució interior.
L’activitat de Francesc d’Argemir, comerciant i fabricant de teles (1675) per a l’exèrcit reial, el va dur a establir-se a Madrid, motiu pel qual, la Sala Gran no fou mai acabada com a residència dels Argemir.
Durant el segle XVIII, les propietats de la baronia del Papiol estarien regides per procuradors i lentament anirien restablint la seva activitat. La Sala Gran, malgrat tot, passaria un temps en què només seria un magatzem de les activitats molineres o de l’hostal del Papiol (Can Colomer).
La nova empenta de molins paperers al Llobregat va portar l’arribada de moliners de Capellades al Papiol. La necessitat de més espai d’assecatge de paper, motivà que el pis superior de la Sala Gran s’adaptés com assecador, ampliant el nombre de finestres a dues façanes longitudinals.
En el període de la guerra del Francès, els molins del Papiol i la Sala Gran foren saquejats i cremats per l’exèrcit francès (1808-1809). Durant la dècada següent s’anà reconstruint de nou la indústria riberenca local, entre elles la Sala Gran.
L’arribada del ferrocarril al Papiol (1854) va suposar un canvi orogràfic a la part posterior de la Sala Gran. Va modificar els accessos a la planta primera i va desviar el torrent de la Pedrera que alimentava el pou de glaç del costat de l’edifici.
Les vinyes del pla de can Colomer i de la rodalia de la Sala Gran produïen vi per donar cabuda a les tines del mas, a les botes de la taverna i de l’hostal del Papiol, i les excedències arribaren a guardar-se a l’interior de la Sala Gran.
Durant el segle XIX, la Sala Gran complementà l’activitat industrial dels molins de la baronia del Papiol, emprada com a magatzem o per a feines auxiliars.
En el transcurs de la Guerra Civil, les propietats de la baronia del Papiol foren requisades a la família Almirall i restablertes un cop acabada la guerra, fins que el 1979, la família Almirall es va vendre la Sala Gran.
Després d’anys d’inactivitat i deixadesa, l’any 2021 l’Ajuntament del Papiol efectuà l’expropiació de la Sala Gran i passà a ser municipal.
Text: David Laudo Cortina
