Hotel Palacios

Martina: mama, com és que posa 1918, a dalt d’aquesta casa? Laia: és l’any que la van construir. Fa més de 100 anys!

Martina: wow!

Joan: Quan jo era petit una dona de Barcelona que es deia Justa Perelló, va decidir obrir un hotel aquí, i li va posar Hotel Palacios.

Martina: un hotel al Papiol?

Joan: sí! Des de finals del segle XIX fins el 1950 aproximadament, van ser els anys daurats de l’estiueig. El Papiol s’havia convertit en un poble de moda, perquè tenia fama de gaudir d'un clima sec i d'unes aigües immillorables. La Justa va posar alguns anuncis a la premsa. Oferia habitacions amb aigua corrent i pensió completa a 50 pessetes.

Martina: 50 pessetes?

Laia: Sí, abans de l’euro hi havia les pessetes i el valor era diferent.

Joan: sí, pensa que en aquella època un obrer tèxtil només cobrava unes 200 pessetes al mes.

Martina: i tu avi, hi vas venir mai?

Joan: no pas! Nosaltres sempre hem viscut al Papiol de baix i mai vam poder anar de vacances. Els meus pares eren pagesos i sempre treballaven als camps. Mireu, veniu que us ensenyo la casa d’una de les nissagues de pagesos més antigues del poble.