Cal Sastre del Racó

Aquí tens el fragment amb el format aplicat:

Martina: Cal sastre del Racó (llegeix)

Joan: Mireu en aquesta era una altra família del segle XIX molt humil. En Josep Pujadas, sastre de Castellterçol, es va casar aquí amb l’Eulàlia Font de Cal Senyoret. Durant el segle XIX es va instaurar arreu de l’estat el servei militar. El Papiol tenia l’obligació d’enviar anualment tres mossos de 21 anys.

Martina: mossos?

Laia: vol dir nois.

Joan: Cada any, es feia un sorteig que determinava quins mossos havien de fer el servei militar. Les famílies amb més recursos pagaven un substitut, per tal que el seu fill no hi hagués d’anar. En aquells temps deien: «fill quintat, fill mort i no enterrat».

Martina: què vol dir?

Laia: Vol dir que, si al fill li tocava fer el servei militar, segurament es moriria fent de militars i la família no el podria ni enterrar.

Martina: Quina pena!

Joan: sí! I els de cal Sastre del Racó com que eren una família humil, van tenir mala sort que al seu fill Josep li va tocar fer el servei militar. Fou enviat com a soldat d’infanteria a Cuba. L’abril de 1843, l’exèrcit comunicava la seva mort en unes operacions militars. La família va rebre a canvi 44 pessetes, 5 reals i 28 cèntims.

Martina: altre cop les pessetes!

Laia: Martina, pensa que això serien uns 26 cèntims d’euro!

Martina: (crit d’exclamació)

Joan: Abans tenien tenia més valor que ara, però no deixava de ser una misèria.

Laia: Va seguim pujant.