El Cafè del Darrere

Joan: En aquest edifici hi va haver el Cafè del Darrere

Martina: i perquè es deia del darrere?

Joan: Perquè el carrer de la Salut era conegut com el carrer del darrere.

Martina: ah!

Joan: El meu pare em deia que, possiblement, aquest establiment de begudes era el més antic del poble. Inicialment era una taverna que, cap el 1870 la van reconvertir en un cafè.

Laia: vols dir una cafeteria?

Joan: no ben bé. El cafè era més aviat un club social, on, principalment els homes, anaven a passar l’estona.

Laia: (assenteix)

Joan: En aquells anys també és va obrir un altre cafè al poble. El Cafè de la Plaça. I com acostuma a passar, entre tots dos hi havia molta rivalitat.

Laia: quants habitants hi devia haver en aquella època?

Joan: Al voltant dels mil. Es veu que per les festes majors, cadascun d’ells contractava orquestres per als balls de festa major, de carnaval i d’altres festivitats. Diuen que la rivalitat arribava fins al punt de contractar orquestres rivals entre elles, como ara l’“Orquestra antigua” i l’”Orquestra verdadera antigua”.

Laia: però hi cabia una sala de ball?

Joan: sí, perquè el local arribava fins la plaça dels països catalans.

Laia: Ah, on hi havia el taller d’orgues d’en Gerhard Grenzing?

Joan: això mateix. Heu de saber que a principis del segle XX els amos van obrir un teatre, el “teatre La Flor” i als anys 30 el van reconvertir en “El cinema La Flor”.

Martina: ah! Aquest és el segon cinema!

Joan: Així m’agrada! Veig que estàs ben atenta!

Laia: Vinga va! Pugem cap al castell.

Martina: Sí!