Cal Tita

Martina: Cal tita? (llegeix)

Laia: li deien així perquè quan donaven de menjar a les gallines anava dient: "tites, tites...“?

Joan: El més probable, però, és que vingui del nom de Maties, alies Tita. La família Pagès Arús vivia aquí des del 1733.

Martina: wow! D'això fa molts anys!

Joan: Des de 1808, el país estava en guerra contra França. Els soldats francesos van escampar el tifus entre la població. Va ser la pitjor epidèmia documentada del poble. En un year normal, al Papiol morien uns deu adults i aquell any en van arribar a morir gairebé un centenar.

Laia: Mare meva!

Joan: Aquí a cal Tita també van rebre. Van morir els avis i el pare de família i a la seva dona, l’Eulàlia Pagès de ca l’Adjutori, va haver de treballar de valent per tirar endavant els quatre fills petits. No li van caure els anells per fer tasques que llavors normalment només feien els homes i se’n va sortir. Gràcies a ella, els Tita es van mantenir en una posició força acomodada durant tot el segle XIX. Penseu que en aquella hi havia molta penúria.