La Rectoria

Martina: Aquesta casa sembla molt vella!!

Joan: Doncs mira! És la Rectoria: la casa més antiga del poble. La van construir entre els segles XIII i XIV. Antigament, hi viva el rector, el vicari i els mossens que estaven destinats a la parròquia. a més de les majordomes, les criades i els mossos dels diferents rectors.

Laia: mare meva! Quanta gent?

Martina: i qui eren tots aquests?

Laia: doncs persones que treballaven per la parròquia.

Martina: ah

Joan: Va que us explico una anècdota que va passar el 1808 i que l’àvia sempre m’explicava. Es veu que aquell year, va néixer un fill d’en Josep Faura i aquest, com es feia llavors, va anar ràpid a l’església per batejar-lo. Però a la rectoria, com que aquell any havia començat la Guerra del Francès, en comptes de capellans, que van fugir tots, es va trobar una partida de trabucaires que feien nit després de perseguir als francesos.

Martina: qui eren els trabucaires?

Laia: bandolers catalans que portaven un trabuc. Semblant a una escopeta però més curta.

Joan: Bé, el cas és que un d’ells va dir que era capellà i que podia batejar al nadó. Al pare li va semblar bé i li van posar Miquel, com aquell suposat capellà. Però anys més tard, quan en Miquel Faura havia de fer la primera comunió, el rector d’aleshores buscant als llibres parroquials, va trobar que no constava enlloc el baptisme d’en Miquel, ni tampoc cap capellà en tota la comarca que es digués Miquel. Així que el 1816, abans de fer la primera comunió, van haver de tornar a batejar a en Miquel Faura.