Plaça de l’església

Laia: Ostres! Com ha canviat la plaça de l’església! Recordo que quan era petita i veniem a trucar a la cabina de telèfons.

Martina: una cabina?

Laia: si, abans la gent no tenia mòbils i en el racó on ara hi ha plantes, hi havia un caseta molt petita de vidre on podies trucar posant monedes al telèfon. Martina: què estrany!

Joan: Quan jo era petit sí que era diferent la plaça. Era més petita. Al fons on ara no hi ha cap edifici hi havia cal Barber de la Plaça i cal Serrador. L’estanc era cal Ramon de la Tenda i al costat hi havia uns locals municipals que l’Ajuntament llogava a diversos negocis i que eren coneguts com a Repeso.

Martina: Repeso! Quin nom!

Joan: La plaça era el centre de la vida social del poble gràcies al Cafè de la Plaça, que estava ubicat entre on ara hi ha les oficines del banc i la casa que fa cantonada. El Cafè va tancar cap al 1970.

Laia: Martina, deixa de saltar per les escales.

Joan: Saps que m’explicava sempre la meva mare? Es veu que per pujar a l’esglesia, enlloc de les escales hi havia una rampa de terra, i sovint la gent relliscava. Un diumenge de 1925, la Manuela Dulon va caure quan anava a missa. Ella era la vídua d’en Gaietà Diotallevi, la persona que va dur l’electricitat al poble. Per evitar futures relliscades, la Manuela va fer construir unes escales que facilitessin el pas. La inauguració de les escales va ser per la Festa Major de 1926.

Laia: Seguim cap al carrer Abad Escarré